Il·lustració de Mariona Cabassa

10 de maig 2013

Vides de rebaixes


Ja fa dies de l'esfondrament de l'edifici de Bangladesh on centenars de persones hi van morir, tot i que la vida, abans de l'accident, ja l'anessin perdent una mica cada dia.

Aquestes morts és el preu que s'ha de pagar perquè els responsables d'aquests tallers i les empreses internacionals que els donen feina se'n beneficiïn econòmicament, estalviant en mesures de seguretat i pagant uns preus als seus treballadors que tot just els permeten malviure. Però també, i no ens enganyéssim, perquè nosaltres tornem satisfets d'un dissabte de rebaixes perquè hem omplert l'armari per uns preus irrisoris, sense pensar gaire, o gens, d' on ha sortit i en quines condicions el vestit que estrenarem l'endemà.

Ara, sabent què ha passat i sospitant el que de ben segur deu seguir passant, no estaríem disposats a pagar una mica més per una peça de roba? No ens hauria de fer una mica de mal vestir amb allò que ha estat cosit en unes condicions d'extrema precarietat?. Les vides humanes a Bangladesh, com en tants altres llocs, no valen el mateix que les nostres? O potser no ens fa res que allà siguin les vides les que estan en permanent temporada de rebaixes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada