Il·lustració de Mariona Cabassa

27 de gen. 2013

El meu be

Quan era petita uns amics de la família ens van regalar un be. Pot semblar un regal una mica estrany però si tenim en compte que eren carnissers ja no sobta tant. Era el que tenien més a l’abast. I com que a casa hi teníem conills i gallines, doncs ja no venia d’aquí.
El be era petitó i, esclar, encantador. Va ser la meva joguina durant un temps, fins que es va anar fent gran i va resultar ser una mica entremaliat.
Sempre estava a l’eixida però un dia, no sé com, va entrar al menjador i va rosegar les cortines. La meva mare va posar el crit al cel i el meu pare una cleda a la porta, però no va servir de gaire, la cleda, vull dir,  perquè també la va fer malbé.
Havia de córrer perquè sempre estava a punt per envestir-me i poca cosa podia fer amb la força d'aquell animal.
D’un dia per l’altre, el be va desaparèixer. No recordo pas com em van explicar la seva absència però sí que recordo, vagament, que aquell cap de setmana tota la família vam anar a fer una costellada.

 

Espatlla de xai al forn

No tinc gaire costum de cuinar xai. Com a molt faig unes costelles i mitjanes a la brasa, però molt de tant en tant. Pot passar un any d'una vegada a l'altra. I això de la brasa també és un dir, perquè les faig amb la resistència elèctrica. L'última vegada que vaig intentar fer-les amb carbonet, vaig fer tant de fum que els veins, alarmats al veure'l, van venir a trucar a la porta pensant que se'ns estava calant foc. Quin desastre!
Ahir vaig comprar una espatlla i vaig preguntar a la carnissera com l'havia de fer. I això em va dir:


Ingredients:
1 espatlla de xai, orenga, 1ceba, 4 o 5 alls, 2 tomàquets, llorer, farigola, oli, vi blanc, sal, pebre, mel

El vespre abans, unteu d'oli l'espatlla, salpebreu i espolseu-hi força orenga. A l'endema poseu oli a una cassola i feu enrossir l'espatlla per cada costat. Afegiu a la cassola la ceba i els tomàquets tallats a quarts, els alls sense pelar, 2 fulles de llorer i una branqueta de farigola i ho traslladeu al forn que ja tindreu encès a uns 150ºC. Com que la temperatura és baixa s'hi haurà d'estar ben bé de 2 hores i mitja a 3 hores. A mitja cocció hi afegiu el vi blanc i de tant en tant aneu regant l'espatlla amb el suc de la cassola. 2 minuts abans de treure-ho del forn poseu una mica de mel per sobre.

23 de gen. 2013

Tagliatelle d'alfabrega

Uns tagliatelle d'alfàbrega portats directament de Milà (gràcies, Sergi!)



Ingredients:
Tagliatelle d'alfàbrega, formatge ricota, tomàquets cherry, ceba tendra, pinyons, oli, sal, pebre, formatge parmesà


Feu bullir la pasta amb aigua i sal el temps que indica l’envàs. Mentrestant talleu la ceba tendra a trossets petits i els tomàquets per la meitat i sofregiu-los lleugerament en una paella amb una mica d’oli. Salpebreu. Afegiu-hi  el formatge ricota el temps just perquè s’escalfi. Rectifiqueu de sal.
Barregeu aquesta salsa amb la pasta ja bullida i escorreguda. Espolseu amb pinyons torrats i formatge parmesà i ja estarà a punt.

18 de gen. 2013

Una de magnesi! Natilles de carbassa i nous

Per una d’aquelles coses de la genètica, els meus fills tenen un dèficit de magnesi i potassi. Una tubolopatia que es diu Sindrome de Gitelman.
Es prenen un munt de pastilles diàries de suplement i intentem fer una dieta equilibrada rica en aquests minerals. Fruita i verdura fresca, fruits secs, llegums, patates ... Tot i així, els seus nivells sempre ronden el llindar dels mínims acceptables. Aquests dies una inoportuna gastroenteritis ens ha desbaratat una mica. 
Toca ració doble. Avui, postres riques en magnesi.



Ingredients (per 4 racions):
300 g carbassa, 750 ml llet, 3 rovells d’ou, 75 g sucre morè, 1 cullerada ben plena de Maizena, pell d’una llimona, 50 g nous, canyella

Peleu i talleu la carbassa a trossos. Poseu aigua al foc i quan bulli poseu-hi la carbassa. Deixeu coure aprox. 25 minuts. Escorreu i reserveu.
Escalfeu la llet amb la pell de la llimona. En un altre pot que pugui anar al foc, barregeu bé els 3 rovells d’ou amb el sucre morè i la maizena. Afegiu-hi la llet calenta amb la pell de la llimona i aneu remenant amb una cullera de fusta fins que espesseixi. Finalment traieu la pell de llimona, afegiu-hi la carbassa i passeu per la batedora. Repartiu en recipients individuals i deixeu refredar a la nevera. Abans de servir espolseu per sobre les nous i la canyella en pols

He utilitzat llet de civada perquè contè més minerals que la llet de vaca però això no els ho diré. Només ho sabran si se’ls acut mirar el bloc de sa mare (a veure si és veritat que hi entren de tant en tant).