Il·lustració de Mariona Cabassa

29 de gen. 2012

Anís del Mono

Fa uns dies vam anar a visitar la Fàbrica d'Anís del Mono. El Museu de Badalona organitza visites guiades cada tercer diumenge de mes.

Badalona era, a mitjan segle XIX, un poble dedicat a l’agricultura i la pesca. Amb la construcció de la que seria la primera línea de ferrocarril de la península, que anava de Barcelona fins a Mataró, van arribar també les primeres industries, principalment dedicades a la cordilleria, al vidre i als destil·lats. Una d’aquestes empreses de destil·lats va ser fundada pels germans Vicenç i Josep Bosch l’any 1870 i és la que, actualment, segueix el·laborant aquest licor conegut com Anís del Mono, amb una producció anual de 5 milions de litres.
La fòrmula de l'anís conté:
Matafaluga, anís estrellat, coriandre, regalèssia, aigua, sucre i alcohol.

El Sr. Vicenç Bosch va ser pioner pel que fa a publicitat i imatge de la marca. Mentre les altres destil·leries de l’època entregaven les seves begudes en garrafons, l’Anís del Mono ja se subministrava en l’ampolla diamantada que l’ha caracteritzat fins el dia d’avui, dissenyada a partir d’una ampolla de perfum que el mateix Vicenç Bosch havia comprat a Paris per a la seva dona.
Va organitzar un concurs de cartells publicitaris i el guanyador va ser el conegut pintor Ramón Casas amb l’obra “La mona y el mono”,  de la col·lecció “Las Manolas”.


A l’etiqueta de l’ampolla hi apareix un mono amb aparença humana. Hi ha qui diu que podria ser la cara del propi Vicenç Bosch o fins i tot la del propietari d’una destil·leria que li feia la competència i de qui voldria mofar-se’n però la hipòtesi més acceptada diu que la cara seria la de Charles Darwin perquè en aquella època la seva teoria sobre l’evolució de les especies estava causant un gran enrenou. El que no se sap és si el Vicenç Bosch n’era un detractor i volia ridiculitzar-lo, o  si pel contrari, era partidari de l’evolucionisme i la inclusió de Darwin a l’etiqueta podia ser una defensa encoberta.


Les primeres etiquetes es van imprimir a França. Allà es va cometre una errada tipogràfica de la que no es van adonar fins que l’etiqueta estava registrada. Van decidir mantenir-la i actualment encara es pot llegir “DESTILLACIÓN ESPECIAL”.

La fàbrica és petita. Encara manté la sala de destil·lació original amb alambins de coure i mobiliari amb tocs modernistes a la recepció i a l'arxiu.
Des de 1975 pertany al Grupo Osborne i des de fa uns mesos han signat un conveni amb el Monestir de Montserrat per el·laborar també els Aromes de Montserrat.

A l'arribar a casa ens van dir: "Feu olor d'anís" i em van venir ganes de fer una coca. Amb anís, esclar.

Coca d'anís



Ingredients:
4 ous, 250 g sucre, 300 g farina 2 iogurs, 1/2 got d'oli girasol, 100 ml anís, ratlladura d'una llimona, llevat, pinyons

Comenceu per barrejar els ous i el sucre, després afegiu-hi els iogurs, l'oli, l'anís i la ratlladura d'una llimona i per últim la farina i el llevat. Aboqueu a un motlle previament untat amb oli i enfarinat. Espolseu força sucre i pinyons per sobre i ja ho podeu posar al forn a 180ºC aprox. 40 minuts. Abans de treure-la del forn assegureu-vos que és cuita punxant-la amb una forquilla. Si és cuita, la forquilla sortirà neta. 
Quan la traieu del forn, ruixeu-la de seguida amb un bon raig d'anís.

23 de gen. 2012

Pastís de formatge




Ingredients:
Base: 250 g farina, 60 g sucre pols, 150 g mantega, ratlladura de mitja llimona, 2 rovells d'ou, 1 pessic de sal
Farcit: 250 g formatge mascarpone, 90 g sucre pols, 3 ous (rovells separts de les clares), ratlladura de mitja llimona

Per començar barregem la farina, el sucre i el pessic de sal. Feu un forat al mig i afegiu-hi la mantega a temperatura ambient, la ratlladura de la mitja llimona i els rovell d'ou. Aneu treballant amb les mans fins a formar una massa compacta. Emboliqueu amb paper film i deixeu-la a la nevera uns 20 minuts. Si ho deixeu més estona, la massa es tornarà dura i no us anirà be per aplanar-la.
Mentre, barregeu el sucre amb els 3 rovells, després afegiu-hi el formatge, la ratlladura de la mitja llimona  i per últim les clares a punt de neu.  
Aplaneu la massa que teníem a la nevera, folreu el motlle, punxeu la base amb una forquilla i ja podreu abocar-hi el farcit.
Poseu al forn preescalfat a 180ºC durant aprox. 30 minuts.

Aquesta vegada he posat mascarpone perquè estava a punt de caducar i l'havia de gastar però acostumo a posar-hi formatge philadelphia. De les dues maneres està igual de bò.

15 de gen. 2012

Carxofes arrebossades

Les carxofes ens agraden molt. Esperem amb candeletes que arribi la temporada i en gaudim fins que s'acaben. Sempre n'hi ha a la nevera. En poso a la paella, també les faig amb bacallà o bullides amb un raig d'oli i una mica de pebre o al forn tallades per la meitat amb oli, sal i vinagre o fregides i barrejades amb qualsevol rampoina que corre per la nevera ... però com més ens agraden són arrebossades. Una recepta que de tant senzilla, fa riure.
I amb aquesta recepta participo a la Recepta del 15 que organitzen Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta. 




Ingredients:
Carxofes, farina, aigua, sal, oli

Barregeu 100 g de farina amb un pessic de sal i 150 ml d'aigua ben freda. Traieu les fulles verdes de les carxofes i talleu-ne les puntes. Talleu-les a llàmines primes i passeu-les per la barreja, traient-ne l'excés. Fregiu amb oli ben calent fins que us quedin rosses.
Amb aquesta quantitat de barreja en tindreu per arrebossar 3 ó 4 carxofes, depèn de la mida.

13 de gen. 2012

Què ha passat aquí?

Feia dies que pensava: "Mercè, has de fer alguna entrada, que aquesta gent es pensarà que he començat l'any molt mandrosa (i una mica d'això també hi ha), però el cert és que, després dels tiberis de festes, no tenia gaire ganes de cuinar. No és que no haguem menjat, tu diràs!,  però fotografiar un trist plat d'espinacs bullits no té gaire glamour. Per acabar-ho d'adobar, a casa hem agafat aquesta passa que corre de gastroenteritis. Bé, la nostra no corre, perquè sembla que s'hi ha instal·lat, així que fotografiar un plat d'arròs bullit ... què voleu que us digui.
I en aquests pensaments estava quan avui arribo a casa i em diuen que aquest bloc ha sortit a RAC1.

"El meu bloc a RAC1?. I com saben a RAC1 que jo tinc aquest bloc?. Tinc alguns amics que el visiten però que jo sàpiga no tenen ningú a RAC1 que els pugui fer de bo".
Avui he tingut més entrades de les que tinc en una setmana. Bé, anem a ser honestos, més entrades de les que tinc en un mes.

Diuen que a la vida s'han de fer tres coses:
Tenir un fill
Jo en tinc dos de guapíssims.
Plantar un arbre
N'he plantat uns quants (qui hagi seguit una mica el bloc sabrà que agafo glans i els planto al balcó fins que són una mica grans i és hora de portar-los al bosc. Els de l'any passat, sense saber-ho, els vaig plantar on els porcs senglars s'hi rebolquen i, esclar, no en va quedar cap)
Escriure un llibre
Descartat aquest últim punt, vaig pensar que un bloc era el que més s'hi semblava.

Fora bromes, aquest bloc el vaig crear sense gaire pretensions, només per tenir una mica agrupades les coses que faig, així que estic feliçment sorpresa.
Gràcies senyors de RAC1 i gràcies, sobretot, a qui de tant en tant, va passant per aqui.

1 de gen. 2012

Bon Any 2012!


"La tempesta de sorra passa; les estrelles romanen" 
Proverbi africà


I quan el vent afluixi i ens deixi obrir els ulls
ens adonarem que potser ha canviat el paissatge
que la muntanya del davant és ara més alta
o que el camí que hem d'agafar és més lluny
però cap tempesta es podrà endur 
la nostra força, la nostra esperança.