Il·lustració de Mariona Cabassa

31 de des. 2012

L'home dels nassos


Avui si aneu a la plaça del poble trobareu un home que té tants nassos com dies té l’any. Si més no, això ens explicaven quan érem petits.
Era una cosa que costava d’entendre i per petits que fóssim, no crec pas que ens ho acabéssim de creure del tot, però no per això aquell dia deixàvem de buscar  alguna cosa estranya en totes les cares dels homes desconeguts que ens trobàvem pel camí. No cal dir que mai aconseguíem veure’l, però és que sempre havia passat abans que nosaltres arribéssim. Finalment, amb certa benevolència, ens feien veure que aquell any només en tenia un, de dia, que els altres ja no els tenia perquè havien passat.
L’any següent, encara que ja sabéssim la història, ens agradava tornar-la a escoltar.

Per celebrar aquest dia he preparat uns cake-pops de nassos!



Ingredients:
Coca de iogur o la que tingueu costum de fer, 125 g mantega, 225 g sucre glas, 3 cullerades de llet, 1 culleradeta d'extracte de vainilla, 150 g xocolata blanca, 100 ml nata líquida, colorant rosa, pegadolça, lacasitos

Esmicoleu la coca quan estigui freda. Barregeu la mantega pomada amb el sucre, la llet i la vainilla. Afegiu-ho a la coca esmicolada. No ho poseu tot de cop perquè així podreu controlar la textura que us ha de permetre fer-ne boletes o, com en el meu cas, els nasos (he utilitzat un nas d'aquells que es posen per carnestoltes que porten unes ulleres incorporades). Deixeu refredar a la nevera un parell d'hores. Mentrestant desfeu la xocolata blanca al bany maria, afegiu-hi la nata líquida i per últim el colorant (amb molt poc n'hi ha prou) . Punxeu el cake-pop amb el pal de fusta, banyeu amb la xocolata deixant que caigui l'excés. Torneu a deixar a la nevera perquè la xocolata prengui. Amb una mica de xocolata tèbia enganxarem els lacasitos i la pegadolça.

23 de des. 2012

Bon Any 2013!

Ja l'any se'n va i ens n'anuncia un altre.
Només si anem més enllà de la lluita,
incessantment i sense defallences,
n'amidarem, sencera, la fondària.

Miquel Martí i Pol
del poema "Primer llibre de Bloomsbury" 1980-1981

9 de des. 2012

Embolicar un mocador o una bufanda














Fer un regal no hauria de ser un maldecap, una feinada o un compromís. Fer un regal ha de ser agradable, divertit, imaginatiu, amb ganes de sorprendre, un  repte per trobar allò especial i únic, començant per l'embolcall.

Per embolicar una peça de roba llargaruda com ara uns pantalons, una bufanda o un mocador pel coll, podeu fer aquest embolcall que sembla un bolso.

Necessitareu paper de seda o d’algun altre tipus que no sigui gaire gruixut per poder doblegar bé, cinta de roba i cinta adhesiva.

Esteneu el paper, poseu la roba plegada de manera que us quedi una peça estreta i llarga. Doblegueu el paper per cada banda cap al mig. Comenceu a enrotllar per un dels extrems però abans poseu una cinta al mig que sobresurti un tros per cada costat . Quan arribeu a l’altre extrem, el doblegueu perquè hi quedi una punta i ja el podreu fixar amb una cinta adhesiva. A la cinta que ens penja per banda i banda hi feu un nus o la fixeu amb una grapa i la feu voltar perquè el nus us quedi a dins.

30 de nov. 2012

Fusili amb carxofes

30 novembre / 1 desembre Gran Recapte d'Aliments

Ja ha passat un any des de l’últim recapte d’aliments i tot fa pensar que enguany encara és més necessària la solidaritat de la gent, amb l’aportació d’aliments bàsics per als qui, ara mateix, estan patint una situació injusta i desesperada. No podem romandre impassibles davant les penúries dels altres.  Una vegada més, cal que ens impliquem per contribuir a una causa tan justa com necessària, mentre els governs, els dirigents i la mateixa societat no siguem capaços de donar-li la volta a tot plegat.

Premeu aquí per tenir més informació i per saber els punts de recollida.

La pasta és un aliment econòmic, que combina amb un munt d’altres ingredients, que ens aporta hidrats de carboni i ens dona energia de manera immediata.

Per casa volta un llibre que es titula “Come se magna a Roma” i ja sabem que els italians són els reis de la pasta. D’aquest llibre he tret la recepta amb la que col·laboro amb la iniciativa de Blocs contra la fam.


Ingredients (4persones):
400 g fusili, 1 ceba, 4 carxofes, 100 g bacó, ½ got vi blanc, 1 tassa de brou, 80 g de formatge parmesà, ½  llimona, 70 g mantega, oli, sal, pebre

Netegeu les carxofes i talleu-les a quarts. Poseu-les en un bol amb aigua i el suc de mitja llimona per tal que no s’ennegreixin. Poseu un raig d’oli i la mantega a una paella i sofregiu el bacó i la ceba tallada a juliana. Quan comenci a enrossir-se afegiu-hi les carxofes ben escorregudes. Barregeu bé. Aboqueu-hi el vi blanc i quan l’alcohol s’hagi evaporat, afegiu-hi el brou. Salpebreu. Deixeu coure a foc suau durant aprox. 20-25 minuts. Mentrestant coeu la pasta. Quan sigui cuita, escorreu reservant una mica de suc per afegir a la barreja que tenim a la paella, si veiéssim que ens queda massa eixuta. Barregeu la pasta amb les carxofes i serviu amb el parmesà a part.

29 de nov. 2012

Pastís amb roses



Ingredients:

Per la base: 4 ous, 100 g sucre, 100 g farina, 25 g ametlla en pols, llevat royal, 25 g mantega
Pel guarniment: 200 g mantega, 200 g sucre glas, colorant

Barregeu els ous i el sucre en un bol al bany maria. Quan la barreja comenci a agafar temperatura, la traieu del foc i seguiu batent fins que tripliqui el volum inicial. Incorporeu suaument la farina, l'ametlla en pols i el llevat, que haureu tamitzat prèviament. Per últim afegiu la mantega fosa freda. Poseu al forn a 180º C aprox. 25 minuts. Abans de treure del forn assegureu-vos que està cuit punxant amb un escuradents, que haurà de sortir net. Deixeu refredar una mica i ja podreu desemmotllar.

Si voleu podeu partir per la meitat i farcir-lo de melmelada d'albercoc o del que més us agradi. En aquest cas, prepareu un almíbar amb 50 g de sucre i 50 cc d'aigua Deixeu 10 minuts al foc i a última hora afegiu-hi algún licor, com ara ron, amaretto o el que jo faig servir, cointreau. Amb aquesta barreja ruixeu la base abans de posar la melmelada.

De totes maneres, com que el guarniment ja és prou consistent, podeu prescindir del farciment.

Pel guarniment només heu de barrejar la mantega tova (no líquida) amb el sucre glas i al final afegir-hi el colorant.
Traspasseu a una màniga pastisssera amb les boquilles corresponents i si la base ja és freda, ja podeu fer les roses i les fulles. 

Aquestes són les boquilles que he utilitzat (la gran per les roses i la petita per les fulles):



23 de nov. 2012

Pebrots verds

Els últims pebrots verds de l'hort del pare els he farcit.
Ingredients:
Pebrots verds, patata, ceba, albergínia, xampinyons, formatge, oli, sal, orenga

Tallar la patata, la ceba i l’albergínia a daus petits i coure’ls amb oli com si anéssim a fer una truita. A mig coure afegir-hi els xampinyons tallats a làmines. Saleu i espolseu orenga. Quan s’hagi refredat la barreja, afegiu-hi formatge a trossets ben petits. Netegeu els pebrots, traieu-ne les llavors, saleu per dins i ja podeu emplenar amb la barreja preparada. Aboqueu-hi un raig d’oli per sobre i els poseu al forn a 200ºC aprox. 20 minuts.

8 de nov. 2012

Lasanya


Fa dies que tinc el bloc una mica abandonat i, de retruc, que no visito cap altre bloc dels que m’agrada.
No voldria pensar que faig bona aquella frase que diu: "Feina fuig, mandra no em deixis".
No, la veritat és que últimament vaig una mica més atrafegada i no tinc gaire temps per cuinar, ni per fer masses “extres”. 
Ara que, també em pot estar passant allò que sempre he sentit a dir a la meva mare: “Com més va, més em costa treure’m la feina dels dits”. Doncs ves que no sigui això.
I què coi, que el dia té vint-i-quatre hores i donen de si el que donen de si. Tampoc és qüestió de flagel·lar-se.
A veure si torno a agafar el ritme.

Aquest cap de setmana he fet una lasanya, que no te res d’especial però que a casa agrada molt.
Ingredients per a 4 persones:
1 albergínia, 1 carbassó, 1 pebrot vermell, 2 pebrots verds, 2 pastanagues, 1 porro, 1 ceba, 1 all, 2 tomàquets, 400 g carn picada (meitat porc, meitat vedella), 6 xampinyons,  sal, pebre, orenga, oli, formatge emmental, 1 paquet de paques de canelons, beixamel (25 g mantega, 2 cullerades de farina, sal, nou moscada,  ½ l de llet.)

Talleu totes les verdures a trossets petits i poseu-les a la cassola amb oli junt amb la carn picada. A mig coure aquesta barreja, hi poseu el tomàquets, sense pell ni llavors i també tallats petits. Després afegiu-hi els xampinyons tallats a làmines. Salpebreu i espolseu generosament amb orenga. Per acabar passeu-hi  la batedora. Només una mica per fer més petits els trossos.
Les plaques que es venen per fer lasanya em semblen massa grans, per això utilitzo les dels canelons. Coeu-les segons s’indica a la capsa.
Prepareu una beixamel. Poseu-ne una mica a la base i ja podeu començar a fer capes de plaques de canelons i de la barreja que tenim a la cassola.
Cobriu amb la resta de beixamel, espolseu formatge emmental per sobre i a gratinar.



3 de set. 2012

Pastís de pastanaga

















Ingredients:
300 g pastanagues, 4 ous, 250 g sucre morè, 300 g farina, 150 ml oli d'oliva, 200 g avellanes torrades, 1 sobre de llevat

Batre bé els ous amb el sucre, després afegir-hi la pastanaga ratllada i l'oli. Quan estigui ben barrejat, incorporar-hi poc a poc la farina tamitzada amb el llevat i per últim les avellanes picades.
Aboqueu a un motlle previament untat amb oli i enfarinat i poseu al forn preescalfat a 180ºC durant aproximadament 1 hora.

1 de set. 2012

Paella

De petita no m'agradava gens la paella. A casa la feien de peix amb pollastre o conill, i sempre se'ls escapava una mica de fetge, encara que a la meva germana i a mi ens ho negàven en rodó.
Al final devien ser tantes les queixes que el fetge el van deixar córrer i amb el temps m'ha anat agradant. Ara en faig sovint, només amb marisc, i tot i que sempre hi poso el mateix, mai em surt igual. No sé perquè. És un misteri.
De receptes de paella n'hi ha tantes com cuineres. Us explico com la faig jo.
                

Ingredients:
Arròs, gambes, escamarlans, sípia, musclos, rossellones, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, tomàquet, all, safrà, julivert, oli, sal, peix per fer el brou


Prepareu un brou de peix amb unes branques de julivert. Obriu els musclos al vapor amb mig dit d’aigua. Coleu aquesta aigua que també afegireu al brou.
Poseu un raig d’oli a la cassola o paella i doneu un parell de voltes a les gambes i escamarlans, només tomba i tomba. Reserveu. Després poseu-hi la sípia tallada. Deixeu que enrosseixi una mica a foc lent. Reserveu. En el mateix oli (si cal n’hi afegiu) hi feu el sofregit amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell tallat ben petit i, si és temporada de carxofes, també n’hi poseu . No oblideu posar-hi la salsa de la sèpia. Deixeu que es vagi fent lentament. Per últim afegiu un tomàquet ratllat. Quan el tomàquet comenci a enfosquir-se ja li podeu posar l’arròs, donar unes voltes perquè es barregi bé amb el sofregit i abocar-hi el brou ben calent.  Saleu. Les proporcions són: una tassa de cafè d’arròs per cada comensal, i per cada tassa d’arròs, 3 tasses de brou. Després afegiu la sípia que teníem reservada i les rossellones. Podeu coure al foc durant 20 minuts, jo abans ho feia així, però des que em van dir de fer-ho 8 minuts al foc i 8 minuts al forn a 180-200ºC, m'agrada més. A mitja cocció afegiu una picada amb un gra d’all, julivert i 4 ó 5 brins de safrà diluit amb una mica de brou i acabeu posant les gambes, escamarlans i els musclos, als que haureu tret una de les dues closques.

26 d’ag. 2012

Suquet de patates amb cloïsses

El periodista i escriptor Rafel Nadal en el seu llibre Quan érem feliços, ens relata tota una colla de records i experiències de la seva infantesa i adolescència en el si d’una família benestant de Girona, amb dotze fills.
Van patir les estretors de l’època però, com  diuen els castellans, “Las penas, con dinero, son menos penas” i, tal com ell mateix explica, potser s’havien de repartir dues coca-coles entre quatre germans  i els petits havien d’aprofitar la roba de tots els germans que els precedien, però també es podien permetre anar a classes de piano o passar els estius a la casa de la platja a La Fosca, cosa impensable en la majoria de famílies del moment.
En un dels capítols explica que un dels menjars que més agraden a la família quan es troben és el suquet de patates de la baba Mercè. La baba Mercè era la besàvia, mare de la baba Teresa, aquesta última molt present en tota la història.

Sobre la recepta del suquet de patates, en Rafel Nadal diu textualment:

Es posa oli en una cassola, s'hi afegeix una cullerada de farina, es fa rossejar i s'hi aboca mig litre de brou.
Es fa una picada amb tres brins de safrà, un xic de sal, una branca de julivert i quatre grans d'all. S'afegeix al brou. Després s'hi posa una ceba tallada, una cirereta i un grapat de daus de pernil del país. Es deixa bullir una estona, s'hi afegeix un quilo de patates tallades a daus i mig quilo de cloïsses obertes, perquè ja s'han bullit a part.
S'hi barreja un quart de litre de vi blanc i, si es vol espessir un xic més, una segona cullerada de farina, que també s'haurà rossejat a part. En aquest punt, a casa també hi posen uns ous durs que, partits per la meitat i enfarinats, s'han fregit a part. Finalment es deixa el guisat amb la barreja de vi, la farina i els ous que facin un xic el xup-xup.

Us recomano aquesta recepta, gairebé tant com el llibre.

4 d’ag. 2012

Tàrtar d'estiu

Un plat refrescant per aquests dies de calor.


















Ingredients:
1 cogombre, olives negres sense pinyol, alvocat, tomàquet, oli, vinagre, sal, pebre

Talleu els ingredients a trossets ben petits, emplateu amb l'ajuda d'un motlle i amaniu amb una vinagreta

15 de jul. 2012

Bescuit de cireres


Quan vaig llegir que Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta proposaven les cireres per la Recepta del 15, em va agradar molt. I no perquè tingués cap recepta al cap, no. Em va agradar perquè les cireres em retornen a la meva infantesa.
A casa n’hi teníem un, de cirerer. Floria quan encara feia fred  i si les gelades no ho impedien, aquelles flors blanques i delicades acabarien omplint les branques d’unes cireres vermelles, dolces i sucoses, boníssimes. Cada vegada que sortíem a l’eixida n'arreplegàvem unes quantes i ens les menjàvem allà mateix, sota l’arbre. Ens deien que estaven massa calentes pel sol i que no beguéssim aigua després d’haver-nos-en atipat perquè ens farien mal a la panxa però nosaltres, com si sentissim ploure, ens amorràvem a l’aigua fresca que sortia del pou. De vegades, per riure,  ens les penjàvem a les orelles com si fossin unes arracades. L’avi feia un espantaocells amb una escombra i un barret vell, però pel xivarri que feien els ocells mentre se les menjaven, no es devien espantar gaire. Els nanos del veïnat s’enfilaven per agafar-ne des de l'era que hi havia al costat de casa, i mentre l’avi els feia fora amb quatre renecs, jo m’amagava mig avergonyida perquè amb aquells nens anàvem junts a l’escola. Al cap dels anys, amb un d’aquells nens, el Jaume, m’hi vaig casar. Crec que les cireres no van tenir-hi res a veure.
En un llibre de cuina tradicional txeca que vam comprar a Praga, he trobat aquesta recepta que en txec es diu "Bublanina s visnemi", que la traducció espanyola anomena "Panetela con guindas" i que acabo de rebatejar directament com "Bescuit de cireres".

Ingredients:
150 g mantega, 1 cullerada de postres de sucre avainillat, 100 g sucre, 4 rovells, 4 clares, 180 g farina, 1 culleradeta de Royal, 4-5 cullerades de llet, ratlladura de llimona, cireres, sucre en pols

Es barreja la mantega fosa, el sucre, el sucre avainillat i els rovells d'ou fins que comenci a fer escuma. Anar afegint la llet, la meitat de la farina i la ratlladura de llimona. Acabeu afegint la resta de farina barrejada amb el Royal i per últim les clares a punt de neu. Aboqueu a un motlle, que haureu untant amb una mica de mantega i enfarinat. Talleu les cireres per la meitat i traieu-ne el pinyol, enfarineu-les i poseu-les per sobre, prement perquè s'enfonsin una mica. Enforneu aprox. 40 minuts a uns 180ºC.

12 de jul. 2012

Magdalenes amb llet merengada



Ingredients:
Llet merengada
250 g llet, 1 canó de canyella, pell d'una llimona,  50 g sucre

Magdalenes
300 g farina, 3 ous, 250 g sucre, 1/4 l oli d'oliva, 125 ml llet, 1 sobre Royal, ratlladura d'una llimona, sal, sucre morè

Comenceu per preparar la llet merengada. Poseu tots els ingredients en un cassó a foc baix. Remeneu per dissoldre el sucre i quan comenci a bullir traieu del foc i deixeu infusionar 1 hora. Coleu.

Per fer les magdalenes munteu les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Afegiu poc a poc els rovells, després el sucre, la llet, l'oli, la ratlladura de llimona i la farina, prèviament barrejada amb el Royal. Tot els ingredients s'han d'anar incorporant remenant suaument. Ompliu 3/4 parts dels motlles per a magdalenes i poseu al forn a 200ºC, aprox. 12-15 minuts. Una vegada fredes les magdalenes, suqueu-les bé amb la llet merengada que també ha d'estar freda. Espolseu sucre moré per sobre i el cremeu. Serviu fred.

8 de jul. 2012

Bescuit de plàtan i coco


Ingredients:
250 g farina, 2 culleradetes de Royal, 200 g sucre pols, 50 g coco ratllat, 2 ous, 100 ml oli girasol,  2 plàtans madurs, 125 ml nata líquida, 1 culleradeta extracte de vainilla

Escalfeu el forn a 180ºC. Barregeu per un costat la farina, el royal, el sucre i el coco. En un altre bol, deixateu els ous junt amb l'oli, els plàtans aixafats, la nata i l'extracte de vainilla. Incorporeu aquesta barreja a l'anterior fins que quedi una pasta homogènia. Aboqueu al motlle prèviament engreixat i enfarinat. Coeu aprox 45 minuts. Deixeu 15 minuts en el mateix motlle i passeu a una reixa perquè s'acabi de refredar.

5 de jul. 2012

Bruschetta (pa amb tomàquet a la italiana)


Ingredients:
Tomàquets de branca, alfàbrega, all, oli, sal i pa 

Es tallen els tomàquets a trossets petits i sense llavors i es posen a macerar amb fulles d'alfàbrega, all aixafat, sal i un bon raig d'oli, aprox. 1 hora. Repartiu sobre una bona llesca de pa.
És refrescant i està boníssim.

3 de jul. 2012

Menjarblanc

La mestressa del restaurant, més eixerida que un pèsol, em va dir que el "Menjarblanc" era típic de la zona de Reus. Vaig aprofitar la seva bona disposició per preguntar-li com es feia.

Ingredients (per 4 persones):

Menjarblanc
1 litre d’aigua, 300 g d’ametlla crua, 100 g de sucre, 30 g de midó, 1 canó de canyella i 1 pela de llimona, canyella en pols

Es trituren les ametlles amb aigua i es deixa reposar la barreja d’un dia per l’altre. A l’endemà es cola, es reserva 1 tasseta per diluir amb el midó i la resta es posa en un pot al foc amb el sucre, el canó de canyella i la pela de llimona. Quan ja comenci a bullir pareu el foc i deixeu infusionar una mitja hora. Traieu la pela de llimona i la canyella i torneu a escalfar afegint la tasseta que teníem reservada amb el midó ben dissolt. Aneu remenant fins que espesseixi. No deixeu que bulli perquè que es farien grumolls.
I fins aquí el "Menjarblanc", que queda com unes natilles i es pot servir en cassoletes de fang.






Com que a la nevera feia dies que hi rondaven unes pomes, vaig fer-ne una adaptació.


Compota de poma
4 pomes
1 llimona
100 ml d’aigua
50 g de sucre
1 canó de canyella

Es pelen les pomes i es tallen a daus. Es posen a una cassola, es ruixen amb el suc de la llimona i s’afegeix  l’aigua, el sucre i el canó de canyella. Primer es couen amb la cassola tapada aprox. 20 minuts i després 10 minuts més amb la cassola destapada.

Poseu una base de poma i a sobre el Menjarblanc. Espolseu-hi canyella en pols.


25 de juny 2012

Amanida freda de llenties



















Ingredients:
Llenties, ou dur, tomàquet, salmó fumat, anxova,  barreja de fulles verdes (enciam, fulles de roure, canonges,...), llorer, sal, oli, vinagre de Mòdena i mostassa de Dijon.

Coeu les llenties en aigua amb sal i llorer. Escorreu i reserveu.
Traieu les llavors als tomàquets i talleu a trossets ben petits. Feu el mateix amb l'ou dur i el samó. Barregeu tot plegat amb les llenties junt amb un raig d'oli. Guardeu a la nevera. 
Ajudeu-vos d'un motlle rodó per emplatar. Poseu-hi un fillet d'anxova al damunt. Amaniu les fulles verdes amb una vinagreta d'oli, vinagre de Mòdena i una punteta de mostassa de Dijon.

24 de juny 2012

Coca de Sant Joan

Ja havia comprat les coques de Sant Joan però tot d'una vaig recordar que l'any passat, per aquest temps, al blog El taller de cuina havia vist una recepta d'una coca que tenia molt bona pinta. Com que tenia tots els ingredients, ahir mateix, després de dinar vaig fer-ne un parell.
Només hi vaig posar sucre i pinyons però s'hi podria posar crema o fruita per sobre o es podria tallar pel mig i posar-hi massapà...
Per saber com es fa cliqueu aquí
Ah! i moltes felicitats als Joans i les Joanes